[Sant Jordi i el drac, campejant sobre el mapa de Catalunya]

La peça seleccionada aquest mes d’abril és un gravat de Sant Jordi i el drac sobre un mapa de Catalunya, considerat com el primer mapa imprès a Catalunya.

El gravat és una de les il·lustracions incloses en el volum 1 de llibre titulat Sacri Supremi Regii Cathaloniae Senatus Decisiones, que recull les decisions de l’Audiència de Barcelona, escrit pel sacerdot i jurista Bonaventura de Tristany Bofill. Aquest llibre es va imprimir a Barcelona el 1686 per Rafael Figueró i per encàrrec de la Generalitat. El document que ho acredita es conserva a l’arxiu de la Corona d’Aragó i s’especifica el pagament de 77 lliures a Joseph Vaquer per a la planxa amb la imatge de Sant Jordi.

La làmina presenta Sant Jordi a cavall mentre enfonsa la llança a la boca del drac. A un costat de la figura, es mostra l’escut coronat en forma de rombe sostingut per dos putti o angelets, amb la Creu de Sant Jordi, emblema de la Diputació del General del Principat de Catalunya o Generalitat. A l’altre costat, hi ha la imatge de la Verge (o bé la princesa, tal com apareix en d’altres representacions artístiques), agenollada i amb gest d’oració, i la muntanya de Montserrat. En el fons del gravat es pot apreciar el mapa detallat de Catalunya, que s’estén des l’Ebre fins als Pirineus. El relleu es representa amb muntanyes de perfil i s’indiquen els rius principals i secundaris. Les poblacions es representen amb agrupacions d’edificis en funció de la seva importància. La costa està ombrejada per a delimitar-la i el mar està ratllat, amb algun vaixell prop de Barcelona. El mapa conté nombrosa toponímia en català.

Sant Jordi és un sant venerat en molts països i regions del món, especialment en aquells amb una influència cristiana i en els territoris per on passava la ruta de les croades. A Catalunya, va ser declarat oficialment patró l’any 1456, tot i que la seva veneració ja existia anteriorment.

La tradició narra que sant Jordi, un soldat romà de Capadòcia, es va convertir al cristianisme i va perdre la vida sota el govern de Dioclecià a principis del segle IV per negar-se a renunciar a la seva fe.