Reliquiari

Aquesta peça tan especial és un reliquiari probablement elaborat a Valladolid, a principis del segle XVII. Un objecte destinat a conservar les relíquies, els vestigis d’aquelles persones que han estat santificades o beatificades.

El reliquiari, en forma de temple, té un peu circular de bronze daurat decorat amb bandes esmaltades translúcides alternades amb caps de querubins en relleu. El fust està motllurat i decorat amb gallons allargats i esmalts ovalats. La part superior, en l’anvers, presenta els espais destinats a conservar les relíquies, un rectangle i un oval amb tapa de cristall. Al centre, mostra dues pintures ovalades sobre coure. Una escena representa La fugida a Egipte i l’altra La Crucifixió. En el revers, hi trobem dos esmalts que substitueixen els contenidors de les relíquies, una placa d’ametista (de color violeta) i dues plaques de lapislàtzuli (de color blau).
 
Cal destacar que aquest reliquiari tenia una parella a la famosa col·lecció de Friedrich Spitzer (Presburg, 1815 – París, 1890), amb la que havia conviscut fins que la col·lecció fou subhastada el 1893 a París.
 
El culte a les relíquies es va popularitzar a l’Edat Mitjana, sobretot per la creença dels efectes miraculosos del contacte amb elles, i no només amb les restes dels sants i beats, sinó també amb tots aquells objectes que els van pertànyer. El comerç de les relíquies va arribar a un nivells tan alts que, tot i representar una font inesgotable d’ingressos per a l’Església, també obligà a prendre mesures per tal d’evitar-ne el tràfic i el frau. L’any 2017, i davant la proliferació de vendes per internet, el Vaticà va prohibir la venda i comerç de les relíquies, així com també la seva exposició en llocs profans i no autoritzats.