Plafó devocional

Amb motiu de la festivitat del 8 de desembre, us presentem un plafó valencià amb la representació de la imatge de la Immaculada Concepció de Maria, exposat al pati de la Casa Galibern.

El plafó, format per cinquanta rajoles, compleix la fórmula de la meitat pel doble, tot i que les de la dreta són mitges rajoles -possiblement per a l’adaptació del plafó a un espai concret que desconeixem-.
El cel i la terra estan units per la imatge de la Immaculada «tota pulchra». La terra, el poder, se situa a les cinc files inferiors, i mira cap al cel i cap al misteri de les cinc files superiors. La imatge del poder, la fanfare, escortada per dos homes indígenes parlant en llatí, «MATER IMMACULATA» (Mare immaculada) i «ORA PRO NOBIS» (prega per nosaltres), és un reflex fidel de la intenció pedagògica de la pintura. Al cel, els àngels es relacionen amb el poder terrenal a través d’una imatge de la Verge, que recolza els seus peus sobre una mitja lluna subjectada pels dos indígenes.
Cada element pintat al plafó té la seva funció simbòlica, i no es deixa res a l’atzar. A la meitat de la sanefa central, a la dreta, una palmera apunta cap al cel, «QUASI PALMA» (com una palma), que no es doblega davant del pecat, així com el xiprer de Sió «CIPRESSUS IN SIO» pintat a l’esquerra, representa l’altura i la rectitud. El dibuix del sol, i del colom com a Esperit Sant, coronen la representació de la Immaculada, considerada tan brillant com el sol, «ELECTA UT SOL».
En l’àmbit geogràfic valencià, la veneració a la Immaculada Concepció ja estava vigent durant tot el segle XVII. L’any 1706, l’arxiduc Carles d’Àustria la va proclamar patrona del Regne de València, i Carles III, el 1760 va sol·licitar al papa Climent XIII el nomenament de la Verge, i el seu misteri, com a Patrona d’Espanya i de les Índies, confirmat mitjançant la Bula «Quantum ornamenti» del 8 de novembre de 1760.