Plafó devocional

El plafó mostra un paisatge mariner i una part de la costa rocosa amb alguns edificis i vegetació, on uns núvols foscos i el mar agitat anuncien que s’ha desencadenat un temporal. En primer terme, set navilis corren perill de naufragar, mentre uns altres s’albiren a la llunyania.
A la part superior esquerra de la composició, s’obren els núvols i apareix, sobre un resplendent fons groc ataronjat, la figura de sant Nicolau de Tolentino vestint un hàbit negre amb una estrella. A la mà esquerra porta el crucifix i un ram de lliris, mentre que amb la dreta llança petites formes circulars al mar. Es tracta dels anomenats « panets de sant Nicolau » que, en aquest cas, obren el miracle de salvar els mariners d’una mort quasi segura.
La tradició explica que, cap als últims anys de la seva vida, quan l’aleshores sacerdot agustí estava passant per una llarga malaltia en el seu convent, una nit se li va aparèixer la Mare de Déu donant-li instruccions que mengés un tall de pa sucat en aigua, prometent-li que es guariria per la seva obediència. Com a gest de gratitud per la seva immediata recuperació, Nicolau va començar a beneir talls de pa similars i a distribuir-los entre els malalts, pràctica que va produir grans guaricions.

La relació de sant Nicolau amb la ciutat de Barcelona se situa al 1632 i 1633, quan va obrar el miracle de guarir, amb els seus panets, als afectats per una epidèmia de pesta. No obstant això, no s’ha trobat cap relació amb cap naufragi de naus barcelonines, pel que probablement l’escena no tracti de narrar cap episodi històric concret, sinó la devoció dels homes de mar barcelonins cap a aquest sant italià.

Com a detall relacionat, el convent d’agustins descalços de Santa Mònica, a Barcelona, ​​data de 1635, encara que va resultar pràcticament destruït durant la Guerra Civil i reconstruït l’any 1987.

Anteriorment, aquest plafó estava dipositat al Museu Maricel, de Sitges.