Rajoles de Santa Caterina

Aquestes dues rajoles són quadrades i tenen com a motiu central una palma i una roda dentada, entre flors de punts encerclades. Estan decorades amb blau, obtingut a partir de l’òxid de cobalt, sobre esmalt estannífer.

Els dos elements que s’hi representen són els atributs de la santa i màrtir Caterina d’Alexandria. Segons la Legenda Aurea, el llibre que publicà al segle XIII Iacopo da Varazze, o da Varagine, (Varazze, c. 1230-Gènova, c. 1298) en el que recollia la vida i els sacrificis dels primers màrtirs de la cristiandat, Caterina d’Alexandria era una jove princesa de gran saviesa i virtut cap a Déu. La jove erudita no es va voler casar amb l’emperador romà, ni renunciar a la seva religió, pel que fou torturada fins a la mort.

A part d’aquestes dues rajoles, se’n conserven alguns exemplars més, i amb diferent decoració, a l’ermita de Santa Caterina i al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. Unes estan decorades amb una palma i dos ocells invertits, una amb martinets i l’altra amb cignes. Un altre model està decorat amb la inscripció AMAT dins un filacteri i una creu combinada amb la lletra R. També es conserva un fragment del mateix conjunt amb una inscripció amb lletra gòtica indesxifrable. Totes elles estan decorades amb flors de punts encerclades al voltant del motiu central.

Segons Josep Vert, el cognom Amat podria fer referència a algun membre d’aquesta família, llinatge documentat ja al segle XIV a Torroella de Montgrí, que les hauria encarregat a Manises, València, pel paviment de l’altar major de la capella de l’ermita.