Les meubles de Torroella de Montgrí et de l’Empordà
(1700-1800)
Mónica Piera Miquel
Le mobilier connu sous le nom de «de Torroella» est apprécié depuis longtemps par ceux qui aiment le travail bien fait; significatif pour leur beauté et marqué par l’époque de leur création.
Ces meubles ont encore des traces de leurs origines transmises par la tradition orale, souvent au sein des familles qui les ont conservés depuis des générations. Bien qu’ils aient retenu l’attention d’une étude appréciable mais brève, la dette de leur consacrer le travail scientifique qu’ils méritent par leur qualité et leur importance était en suspens.
La Fondation privée Mascort de Torroella de Montgrí, qui a parmi ses objectifs de soutenir la connaissance de l’art et des arts dits mineurs, a cru que le temps était venu d’apporter à l’auteur, qui a bien démontré ses connaissances , une grande expérience et amour du meuble, pourrait consacrer son attention personnelle spécialisée et celle d’une équipe exceptionnelle, à la réalisation de ce livre et dont nous pouvons dire que nous nous sentons satisfaits, en attendant l’approbation du lecteurs.
Armari guarda-roba
1781. Baix Empordà, possiblement Torroella de Fluvià. Mestre del Gall Dindi
296,5 x 191 x 75,5 cm
Noguera a l’exterior, arbre de ribera al darrere i interiors, boix a l’embotit, ferro a les xarneres i el pany
Tècniques decoratives: Vogit, motlluratge, talla, calat, embotit de boix de filet figuratiu i marqueteria plena gravada, daurat
Col·lecció particular
EMP-180
Sistema de construcció
·Al costat, dos muntants units per cinc travessers emmetxats i enclavillats, amb quatre plafons entre ells.
·Per davant, s’uneixen amb tres travessers emmetxats i reforçats amb clavilles.
·Els peus vénen del muntant, però necessiten unes peces de fusta aplicada per arribar a fer el volum del peu i la decoració.
·Al darrere, quatre plafons entre bastiment en creu emmetxat i enclavillat. Cada plafó compost per dues posts verticals encolades.
·Les portes són tres plafons entre bastiment, amb travessers amb cua recta per dins i en bisell a l’exterior, reforçada amb clavilles. Els plafons superior i inferior estan subdividits per un muntant mitger. El tapajunts és el mateix muntant, de gran amplada.
·El tauler superior està format per posts de davant a darrere en volta.
·El coronament està fet amb diferents peces.
·El calaix està fet amb tres cues d’oronella al davant i dues al darrere, totes reforçades. Posts de dreta a esquerra al fons. Tota la fusta del calaix té gruixos considerables.
Calaixera amb escambell
1775-1800. Baix Empordà, Torroella de Montgrí
118 x 61,5 x 131,5 cm
Noguera, arbre de ribera al darrere i interiors, llautó als tiradors i escuts i pi als envans de l’escambell, algunes guies de calaixos i escaires entre guies, d’època posterior
Tècniques decoratives: Vogit, motllurat, talla, tint negre, fosa de llautó
Col·lecció particular
EMP-007
Sistema de construcció
Calaixera:
·Costats construïts amb dos muntants que es prolonguen fins a formar les potes i cinc posts horitzontals, encadellades als muntants, reforçades amb clavilles i recolzades entre elles.
·Per davant, els muntants s’uneixen amb cinc travessers emmetxats.
·El darrere està format per quatre posts verticals de dalt a baix.
·No té fonadura.
·El tauler és de dues posts de banda a banda.
·Els calaixos de la fila superior tenen una cua d’oronella al davant i una al darrere. El fons està clavat. Estan separats per dos envans interiors.
·Els calaixos grans tenen el frontal fet amb una sola post de noguera amb l’interior sense vogir.
Tenen dues cues d’oronella amples al davant i una de gran al darrere. El fons, amb posts de davant a darrere, està encadellat només al davant i clavat als costats i al darrere.
Escambell:
·Costats construïts amb una sola post vertical clavada al tauler de la calaixera.
·El travesser inferior, gruixut, va de banda a banda de l’escambell.
·Els envans que separen els calaixos entren al travesser inferior.
·El tauler superior, format per dues posts, està clavat.
·Els calaixos tenen una cua d’oronella al davant, una al darrere i el fons clavat.
·El darrere està format per una post horitzontal.
Bibliografia: El moble de l’Empordà al segle XVIII 2006, núm. 47
Escriptori
1750-1800. Baix Empordà, Torroella de Montgrí
127,5 x 145 x 69,5 cm
Noguera, arbre de ribera al darrere i interiors, boix a l’embotit, llautó als tiradors i escuts de pany, ferro als panys i xarneres Tècniques decoratives: Vogit, talla, motlluratge, embotit de filet figuratiu, filet lineal doble i marqueteria plena, fosa de llautó
Col·lecció Castell de Peralada
EMP-115
Sistema de construcció
·Els costats estan construïts amb muntants i posts horitzontals emmetxades. El muntant de davant està format per dues parts, la inferior vertical i la superior, que es correspon amb l’escriptori, inclinada.
·S’uneixen per davant amb cinc travessers emmetxats.
·El darrere està format per un bastigi en creu: dos muntants de dalt a baix, un muntant mitger, tres travessers, el superior molt més estret, i quatre plafons de posts horitzontals.
·El tauler superior està clavat.
·Té fonadura: quatre posts de davant a darrere.
·Els calaixos grans tenen dues cues d’oronella al davant, dues al darrere entrades per
darrere i el fons, que són posts de davant a darrere, encadellat a tres bandes.
·La tapa de l’escriptori és una sola post de banda a banda reforçada als dos extrems per uns travessers de forma trapezoïdal, formant un mateix pla per dins i motllurat simulant un gran plafó per fora.
·Els calaixos interiors de l’escriptori tenen una cua d’oronella al davant, una al darrere i el fons encadellat a tres bandes, sense pany.
·El calaixet de sobre la capella central té una cua d’oronella al davant i n’havia tingut una al darrere. El fons és encadellat a tres bandes i clavat al darrere.
Bibliografia
El moble de l’Empordà al segle XVIII 2006, núm. 60; Moble Català 1994, p. 264-265, núm. 51; Aguiló 1982, p. 314, il·l. 212; Mainar 1976, p. 169; Claret 1973, pp. 29-30; Feduchi 1969, p. 202, il·l. 177
Exposicions
El moble de l’Empordà al segle XVIII, Caixa de Girona, Girona, 2006; Moble Català, Generalitat de Catalunya, Palau Robert, 1994
Calaixera amb armari
1777. Empordà
249,5 x 148 x 64 cm
Noguera, arbre de ribera al darrere i interiors, boix a l’embotit, llautó als tiradors i escuts dels calaixos, ferro a les xarneres, panys i escut de la porta.
Tècniques decoratives: Vogit, motlluratge, talla, calat, tornejat, embotit de filet figuratiu, filet lineal simple i marqueteria plena gravada
Col·lecció particular
EMP-160
Sistema de construcció
·Costats construïts amb bastigi i plafons: dos muntants que es prolonguen fins a formar les potes i quatre travessers emmetxats i enclavillats.
·Per davant els costats s’uneixen amb cinc travessers.
·Els calaixos tenen dues cues d’oronella al davant.
·Portes formades per un sol plafó entre travessers i muntants emmetxats a cartabó.
·Cornisa clavada.
·Coronament i galeria emmetxada a la cornisa.
Bibliografia: El moble de l’Empordà al segle XVIII 2006, núm. 31
