Plat perdiguer

La peça que us presentem aquest mes de setembre és un plat perdiguer que actualment es pot veure a l’exposició 1000 anys de ceràmica catalana. Celebrant els 40 anys de l’Associació Catalana de Ceràmica, conjuntament amb d’altres plats d’aquestes mateixes mides i característiques.

Un plat perdiguer, tal i com el trobem citat en la documentació de l’època, és un plat que mesura entre 30 i 35 cm, aproximadament, mida que correspon a la d’una perdiu, un au de la família dels fasiànids -abundant a la Península Ibèrica, en estat salvatge, fins fa pocs anys, sent un dels principals objectius en la caça menor, pel seu interès gastronòmic-.

El plat que il·lustrem és, com es pot veure, circular amb ala i solera còncava. A l’ala presenta una sanefa formada per la successió de flors romboïdals de quatre pètals en negatiu, amb un cercle i un punt al centre de cada una d’elles. El centre del plat està decorat amb una àguila bicèfala envoltada de flors i punts, mentre que el revers presenta unes línies daurades ondulades alternades amb unes concèntriques, i al seu centre apareixen dues lletres “V” sobreposades, una d’elles invertida.

La tècnica del daurat, originada en el món islàmic durant el segle VIII, va arribar a territori andalusí durant el segle XI, sent, posteriorment, Màlaga, Múrcia, Granada i Manises els centres productors destacats. A mitjans del segle XV, alguns gerrers valencians es van instal·lar a Barcelona introduint la tècnica del daurat, que consistia en aplicar una mescla de diversos òxids metàl·lics (coure, ferro, plata…) a sobre de la coberta blanca de la peça que, en una tercera cuita feta dins del forn sense la presència d’oxigen, produïa una reducció dels òxids, fet que provocava que el coure quedés en un estat metàl·lic fortament adherit a la superfície de la ceràmica, donant-li aquesta aparença daurada.