Ocupació de la Ciutadella de Barcelona i el Castell del Montjuïc pels Francesos el 29 de febrer de 1808

Es tracta d’un dibuix preparatori del gravat titulat Ocupación de la Ciudadela de Barcelona y Castillo de Monjui por los Franceses en 20 de Febrero de 1808, que aquell any era dilluns de Carnaval.

La col·lecció Mascort conserva en els seus fons un dibuix preparatori d’Antonio Rodríguez, per a un gravat de Luis Fabri editat per Josep Coromina per encàrrec de la Junta de Comerç de Barcelona. Tant el dibuix com el gravat recullen un episodi de la Guerra del Francès o Guerra d’Independència Española, el conflicte bèl·lic entre Espanya i França que s’inicià el 1808 amb l’entrada de les tropes napoleòniques i que no finalitzaria fins l’any 1814, amb el retorn de Ferran VII al poder.
 
El 29 de febrer del 1808, dilluns de Carnaval, mentre la població barcelonina admirava les tropes franceses que passaven revista al passeig de l’Esplanada (situat entre la Ciutadella i les muralles), els soldats francesos van aprofitar per apoderar-se de la fortalesa de la Ciutadella i del Castell de Montjuïc, davant la perplexitat de les tropes espanyoles, que seguien les ordres donades pel rei: havien d’acollir les tropes franceses que anaven de camí a Portugal.
 
L’acció del dibuix es desenvolupa al Pla de Palau, un espai icònic de la ciutat que unia dos punts estratègics en la defensa de Barcelona, com era el Castell de Montjuïc i la fortalesa de la Ciutadella, quan la multitud indignada i neguitosa, va sortir al carrer davant els moviments dels militars francesos. Aquests fets van ser àmpliament difosos gràcies a la Barcelona Cautiva, ó sea diario exacto de lo ocurrido en la misma ciudad mientras la oprimieron los franceses, obra de Raimon Ferrer -testimoni directe de l’ocupació de Barcelona i Catalunya per les tropes napoleòniques-, publicada entre 1815 i 1821.
 
Si comparem el dibuix i el gravat, podem veure com Antonio Rodríguez esbossa alguns elements arquitectònics, com són la Llotja i els blocs de cases, que es representen com a simples volums, a diferència del gravat on es transformen en edificis elegants. En canvi, al dibuix hi trobem més personatges que al gravat, amb actituds més tenses, sobretot al grup principal.