Bronze
Bronze
Borrell Nicolau ens mostra una testa femenina, la mateixa, realitzada amb dos materials ben diferents: el marbre i el bronze. Ens presenta el retrat d’una dona amb els llavis carnosos i les faccions dures però, alhora, delicades. Aquestes peces són l’arquetip perfecte de les dones representades per l’escultor, que prenia com a referent l’escultura romana republicana. Borrell entén la figura femenina com a imatge de l’ideal.
Cronològicament, les escultures pertanyen a la seva època de plenitud, de quan l’escultor, després d’haver passat per París i haver conegut a altres artistes com Aristide Maillol, Pablo Picasso i Auguste Rodin, s’assenta primer a Madrid i després a Barcelona i es consolida com a escultor.
Paris-Perpignan-Barcelone. L’Appel de la modernité (1889-1925). Musée des beaux-arts Hyacinthe Rigaud, Perpignan, 21 de juny-13 d’octubre de 2013.
Joan Borrell i Nicolau (1888-1951). Crònica de l’origen. Espai d’art Pere Pruna del Museu de Montserrat (MDM), 21 d’octubre de 2017-25 de febrer de 2018.
PUJOLS, F., “Joan Borrell Nicolau, escultor”, Vell i Nou, època II, I, 7, Barcelona, 1920, pp. 217-220.
PUIGDOLLERS, B., Joan Borrell i Nicolau. Crònica de l’origen. Monestir de Montserrat: Museu de Montserrat, 2018, pp. 23 i 51.