Aiguamans

La peça seleccionada per aquest mes de juliol prové de la farmàcia Mascort de Torroella de Montgrí. Es tracta d’un aiguamans de terrissa, un atuell que se solia trobar al vestíbul de les cases benestants, sovint dins d’una fornícula a la paret, el qual contenia l’aigua per a rentar-se les mans, un ritual quotidià en una època en què no existia l’aigua corrent.
Era comú trobar-ne a les sagristies de les esglésies per a complir amb l’ablució (del llatí ablutio), l’acte de purificació de les mans abans de certs actes religiosos.
Com és aquest cas, també solia trobar-se a les farmàcies i apotecaries, per a complir la mateixa funció i, a més, per si al client li convenia pendre algun medicament que hagués de ser ingerit amb aigua.

La gerra té el cos globular amb un peu troncocònic i un coll cilíndric a la part superior. A la part inferior, té un broc antropomorf (concretament un cap d’un personatge barbut que va tocat amb el que podria qualificar-se de barretina), de la boca del qual en surt una aixeta de llautó que servia per a escolar l’aigua. Als laterals, l’aiguamans té dues nanses verticals contraposades que representen una mena de rèptil, una sargantana o un lluert, tal com es coneixen els llangardaixos verds a l’Empordà. Tradicionalment, aquestes figures evoquen a la bona qualitat de l’aigua.

A la part central del cos, l’aiguamans està decorat amb una flor, o una estrella, de vuit puntes en relleu i, a la part d’unió entre el cos i el coll, apareix una garlanda de fulles. La peça ha perdut la tapadora que cobria l’obertura superior, però es pot dir, per altres peces similars que es poden veure a l’exposició actual de la Casa Galibern, 1000 anys de ceràmica catalana, que solien anar decorades amb figures humanes o animals.

La peça fou fabricada a La Bisbal d’Empordà en un moment àlgid per a la producció de terrissa d’aquest centre. Cal destacar que, tal com diu el director del Terracotta Museu de Ceràmica de La Bisbal d’Empordà, Xavier Rocas, l’artesà hauria requerit, a més de l’ofici, dots i coneixements artístics, així com una important inversió de temps per tal de modelar la complicada decoració que escapava als coneixements dels terrissers tradicionals.

El primer Mascort que es va instal·lar a Torroella de Montgrí, va ser el farmacèutic Agustí Mascort Plana (Palafrugell 1770-Torroella de Montgrí, 1842), que obtingué el títol d’Apotecari, concedit pel Reial Tribunal del Protomedicat de Catalunya el 12 de juny de 1795, el qual li permetia exercir la professió en tot el Principat de Catalunya.

A partir de la documentació conservada a l’arxiu de la Col·lecció Mascort, sabem que, l’any 1805, Agustí Mascort comprà tots els utensilis i mobiliari de la farmàcia de l’antic Hospital de Torroella de Montgrí. A més, el 1837, també va comprar, a Josep Alabau, el contingut de la farmàcia que regentava el seu difunt fill a la mateixa localitat.